El llit de fusta s´ha quedat sol,
l´home s´aixeca i espera
la llet bullida que es beu d´un glop,
i amb afany esmola l´eina.

Cop, cop, cop de destral
des del matí fins al final.
Fort, fort, cop de destral,
la fusta vella tallar-la cal.

Amb el sarró i amb el gos ja vell
travessa el bosc cada tarda,
i en el seu front d´arrugada pell
la neu s´hi posa gelada.

Cop, cop, cop de destral...

Van caient arbres i, quan és fosc,
pensa en la seva mainada,
no vol que passin la vida al bosc
com l´ha passada el seu pare.

Cop, cop, cop de destral...

Pensa en la dona i el temps passat,
i la destral ja li cansa.
Al cap dels anys, també s´ha tallat
tot el seu bosc d´esperances.

Cop, cop, cop de destral...