Que poques paraules tinc
i les que us dic són tan gastades...
Caldrà buscar nous camins
on no calguin les paraules.

Que poca força que tinc;
tants de cops l´he malmenada...
La vull tota per demà
quan la gesta porti l´alba.

Quanta ràbia que tinc,
potser cal ser gos des d´ara;
quanta ràbia que tinc
i no vull pas oblidar-la.

Que poca esperança tinc,
i potser caldrà deixar-la,
que no sigui que esperar
ens allunyi més dels actes.

Quanta misèria que tinc
sota els peus, damunt l´espatlla,
i la vull guardar amb mi
fins al jorn dels miserables.