No sé prou bé si era tristesa
o el dolor antic d´uns ulls d´infant.
Però, per un moment, del món va ser el retrat
aquella imatge d´un infant de Beirut.

El fràgil braç, tendra tragèdia
brandant fusell; mort i bandera.
El cos menut i bru perdent-se en la ciutat,
un ninxol anònim per l´infant de Beirut.

Al cel hi té els déus del "napalm"
i el tro infernal d´ocells de plata,
en l´horitzó només, l´exili sempre amarg,
bressol i tomba per un infant de Beirut.

Morir a Beirut, morir a Mathausen,
el mateix foc en temps distants,
mirall glaçat d´un món on ja ningú respon
als ulls immòbils d´un infant de Beirut.