Ningú sap el seu nom,
tothom li deia la "Madame".
Rodona com una nou,
estirada i suant,
a la platja amb el seu mallot
que va comprar a "Samaritan".
Turista a la planxa
amb oli, sorra i sal.

I els nois que per la platja
la senten dolça roncar,
amb aires de coqueta,
amant de qualsevol amant,
l´envolten i li canten,
el cor li fan esvalotar,
arrugues que s´amaguen
divises a guanyar.

- Oh, que esvelta i maca
que està avui, "Madame",
sembla una sirena sortida del mar,
quins cabells més ben tintats que duu "Madame".

I ella res comprèn,
ensenya una dent,
riu, riu i res no diu.

- Quina panxa més rodona té "Madame",
les arrugues són gentils i sensuals,
per poc preu seria el vostre amant "Madame".

I ella res comprèn,
ensenya una dent,
riu, riu i res no diu.

- I te n´aniràs a França.
maleta plena de records,
barrets i castanyoles, conyacs i mocadors,
enveja de veïnes que no han tingut la sort
d´anar a terres fadrines i comprar una cançó..