Dona, avui t´escric,
ara que puc encara,
potser demà
no et podré dir estimada.
Tinc el fusell, ai amor,
deixat sobre la taula,
i què et puc dir, ai amor,
que no dugui metralla.

Avui també, ai amor,
he disparat mil bales,
i no porto el cos, ai amor,
ferit per mil mirades.

Qui m´ha donat el dret de la matança?
Qui del fusell n´ha fet unes balances?
M´arriba el clam
de dolor i fam,
morts amb ulls blancs
em són companys.

Faré un camí que ja no té tornada.
Oferiré el meu cos
perquè qualsevol bala
aturi el ritme del cor
que no ha viscut fins ara.

Qui m´ha donat el dret de la matança?...