Ara que els meus ulls entreveuen
la serenor del meu capvespre
aprenc certesa en la veritat
que abans endevinava:
Jo només tinc un desitg d´amor,
un poble i una barca.

De tants ahirs que s´esllavisen
guardo regals que ni esperava
petxines plenes de bells tresors,
dolors que em fan mestratge,
que amb avarícia d´infant voraç
aplego en l´equipatge,
però només tinc un desig d´amor,
un poble i una barca.
Desig d´amor per no perdre mai
el plaer d´enamorar-te,
un poble que em deixi compartir
la joia d´estimar-se
i una barqueta, per si la mar
la mort vulgués donar-me.

Que amb això em basta
si amb mi tinc els astres,
astres càlids que em són lleials,
que de nit veig en el cel
i de dia en tots vosaltres.

I tot passant les primaveres
la vida haurà de despullar-me
d´inútils túniques per al camí que
duu cap a l´essència
on només cal un desig d´amor,
un poble i una barca...

Arribar nu de formes vanes
al gest adust que tot ho acaba,
havent entès que per tant d´amor
la fi vols amagar-me.
Llavors potser si el cos m´ho permet,
et deixaré enganyar-me.
Me n´aniré amb un desig d´amor,
un poble i una barca.
Desig d´amor per no perdre mai
el plaer d´enamorar-te,
un poble que em deixi compartir la
joia d´estimar-se
i una barqueta, per si la mort
la mar volgués donar-me.

Digueu-els-hi estrelles!
Mátia, Mátia einai t´astéria!
¡Llamadles luceros!
Kacvkib! Etoiles! Ko àbim!

Digueu-els-hi estrelles!