El meu amic el mar
té la calma d´un déu adormit,
quan la meva nau busca recer
a l´illa del seu pit.

El meu amic el mar
té el coratge d´un déu exaltat,
i quan s´omple d´aire el meu velam
seguim un joc incert.

I, tanmateix, potser
el gep de l´onada acabarà
amb tot el meu somni desitjós
d´anar a aquell port d´atzars.

El meu amic el mar
és l´immens bressol de tots els blaus,
i en el seu va-i-vé de so i color
aprenc el poc que tinc.

És per això que mai
no em podré allunyar del seu batec,
i fidel viuré amarinat
fins acabar el vent.