Que no hi ha res on miren els teus ulls;
que cap on tu vas, allà on vas, no t´hi espera ningú;
que ets captiu de quimeres encara adolescents;
que és inútil el gest del teu cor encara massa valent;

que no hi haurà mans per a les teves
si són buides per bondat...

Jo t´estimo així, insubmís a les armes.
Jo t´estimo així, si el coratge no et deixa sotmetre ningú.

Perquè ni saps ni vols aprendre el terror.
Perquè ni sents ni creus en l´odi per als teus projectes d´amor.
Perquè no ets la ferralla d´un robot assassí.
Perquè imagines la pau més enllà d´un mercat entre botxins.

Sempre hi ha una primavera
que ens espera, somni enllà...
Jo t´estimo així, insubmís a les armes.
Jo t´estimo així, quan el coratge no et deixa sotmetre ningú.